Quan la meva estimada “sciurma” de Palerm em va dir, “t’esperem perquè organitzis una de les teves aventures marítimes amb nosaltres,” em va semblar escoltar un volcà rugint a la llunyania. Segurament era l’Stromboli celebrant la nostra propera visita.
Coneixent els meus amics sicilians, ja podia imaginar que el viatge per les Illes Eòlies es convertiria en una setmana de “follia” al mar. I així va ser: vam viure tempestes, volcans en erupció, navegació nocturna amb un siroquet que et deixava en roba interior, els millors sopars preparats pels cosins pescadors, ancores que saltaven a la nit i brindis a l’alba. Visca el déu Eol!
